Chillida

Secció següent

Eduardo Chillida Juantegui (Sant Sebastià, País Basc, 10 de gener de 1924 – 19 d’agost de 2002) fou un escultor basc.

Va iniciar-se en el món de l’art el 1942 amb uns estudis d’arquitectura que abandonaria per dedicar-se al dibuix, que també va deixar, perquè no li semblava la verdadera forma de l’art per a ell i va iniciar-se en el món de l’escultura en una acadèmia d’art. Va mudar-se a la ciutat de París per conèixer els moviments artístics de la capital francesa, i va debutar amb una exposició a Les Mains Eblouis el 1950. Allà va relacionar-se amb diversos autors com Eusebio Sempere i Pablo Picasso.[2]

Impressionat per l’escultura grega va iniciar els seus treballs amb el guix per passar després al ferro, el seu material preferit. El seu talent ben aviat fou reconegut, situant-se al costat d’autors com Constantin Brâncuşi i Giovanni Giacometti.

Una gran part de la producció artística d’Eduardo Chillida està constituïda per obres monumentals destinades a espais públics.

En l’última part de la seva vida Chillida va construir el museu Chillida-Leku, inaugurat el 2000 al caseriu de Zabalaga, al municipi d’Hernani, una construcció tradicional basca remodelada per l’autor i rodejada d’un ample jardí que avui dia conté, el que possiblement és, la més gran col·lecció de l’obra de l’artista.

El 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.[3] El 1991 li fou concedit al Meiji Memorial Hall de Tòquio, Japó, el premi Praemium Imperiale. Va morir el 2002 a la ciutat de Sant Sebastià.

Biografia de l’artista: Eduardo Chillida