Chillida

Eduardo Chillida

Sant Sebastià, 1924 – 2002

Escultor informalista de gran prestigi internacional, va començar treballant principalment el guix i la pedra, i el 1951 –establert a Hernani– incorpora el ferro com a material escultòric. El 1954 fou premiat a la X Triennal de Milà. El 1956 presenta les seves escultures de ferro a la Galerie Maeght, amb qui exposa en diverses ocasions. Participa a Sculptures and Drawings from Seven Sculptors (1958) al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York i aquell mateix any obté el Primer Gran Premi Internacional d’Escultura a la XXIX Biennal de Venècia.

El 1959 realitza importants exposicions als Estats Units, al Canadà i a la II Documenta de Kassel. A partir de llavors, inicia el seu treball amb la fusta, el formigó, l’alabastre i el fang, alhora que fa gravats, collages i dibuixos que, en ocasions, il·lustraran els seus propis escrits. Se li han dedicat exposicions monogràfiques als principals museus internacionals i les seves nombroses escultures públiques es troben a ciutats de tot el món. L’any 2000 inaugura el Museu Chillida Leku a Hernani, que reobre al públic l’abril d’aquest any.