Luis Feito (Madrid, 31 d’octubre de 1929) és un pintor espanyol.

Ha aconseguit diversos premis internacionals, entre els quals destaquen el de la Bienal d’Alexandria el 1956, el Lissone el 1959 i el de la fundació David E. Bright, en la Bienal de Venècia de 1960. A partir dels anys seixanta, Luis Feito resideix més a París que a Madrid, fins al punt de què la crítica francesa ja el considera (igual que ha considerat a tants artistes espanyols) com un membre destacat de l’escola de París. Dintre l’evolució de l’obra de Feito cal distingir (utilitzant una classificació molt esquemàtica) els tres períodes següents: Primer, des de 1950 fins al 1953 o 1954. És una etapa de figuració tradicional caracteritzada ja per la consistència de la matèria i per la rigorosa ordenació post-cubista de l’estructura compositiva, en conjunt, i de cadascuna de les formes, considerades aïlladament.

Segon, època de l’abstracció geomètrica, iniciada el 1954, però de la que hi ha anticipacions des de 1953, i que pot considerar-se definitivament reincorporada a una nova concepció de l’obra pictòrica, a partir de 1956. Aquest breu trienni representa per a Feito la sensibilització de l’abstracció geomètrica tradicional. A les estructures en angle recte i als colors primaris de Mondrian, Feito substitueix polígons lleugerament decantats o trets rectilíniament àgils o sobtadament trencats, emergint sobre fons lacats blaus o negres, de primigènia finor. A poc a poc, aquests fons lacats els substitueixen altres de cromatisme indefinit, lleument terrosos, en els que la matèria comença a fer-se incipient-ment emergent. Hi ha, ja ací un contrast entre la lleugeríssima sensibilització textual dels fons i la serenitat de les formes poligonals que superposa a aquests.

Tercer: malgrat l’aparent oposició a l’anterior, és aquest període, que s’inicia el 1956 i s’estén fins als anys seixanta, la lògica continuació de l’acabat de descriure. Els fons segueixen sent com en l’últim any de l’etapa anterior, però en comptes de polígons, són extenses taques en gros relleu, tallades a espàtula i dotades dels colors més avançats, que fluctuen sobre zones una mica asimètriques elegides en el camp cromàtic. Aquests llenç poden al·ludir a cels tràgics o a núvols estripats per raigs de sol que les incideixen obliquament. La fluctuació d’aquestes taques, l’arenosa qualitat de la matèria, la imprecisió dels seus límits i la forta topada emocional que provoquen els vermells o els cadmis, enriquits amb arena o amb terra, mantenen aquests llenç en un inestable però permanent tremolor.

Luis Feito, un dels fundadors del grup El Paso a Madrid, el 1957 participà en la primera exposició d’aquest grup en la Galeria Buchholz de Madrid. Anteriorment havia realitzat en la mateixa galeria la primera exposició individual de pintura abstracta celebrada a Madrid (1953) i una altra de gran ressonància en la Galaria Arnauld de París el 1955 ha participat en les Bienals Hispanoamericanes de Barcelona de 1955, dAlexandria de 1956, en la que aconseguí un dels premis de Pintura, en la de São Paulo de 1957 i en les de Venècia de 1956 i 1960, en l’última de les quals aconseguí el premi de la Fundació David Bright. El 1959 havia estat guardonat a Milà amb el premi Lissone. Altres col·lectives importants han estat: i la Documenta de Cassel el 1959> a Londres, i la seva gran exposició individual a Nova York el 1960.

Des dels anys vuitanta viu a cavall de Nova York i Madrid, distingit com un dels grans pintors abstractes espanyols, l’obra del qual es caracteritza per contenir colors contrastats i gets lliures i espontanis. El 1985 fou nomenat Oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres de França.

Biografia de l’artista: Luis Feito

Obres de l'artista

  • Nº 260
Tornar
Nº 260
1961

Nº 260

73 x 92 cm (28.7 x 36.2 in.)
Oli sobre tela
Contacte