Fernando Zóbel
Manila, 1924 – Roma, 1984
Fernando Zóbel estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Harvard. Artista autodidacte, pintor, gravador, dibuixant, gran coneixedor de l’art del passat i de l’art del seu temps, va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca museogràfica i el seu elevat coneixement artístic. Com a col·leccionista de la generació abstracta, fou l’impulsor del Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, inaugurat el 1966.
A finals dels anys cinquanta s’incorporà a les grans exposicions internacionals: Before Picasso; After Miró (Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, 1960), Biennal de Venècia (1962) o Modern Spanish Painting (Tate Gallery, Londres, 1962). Es trasllada definitivament a Espanya i el 1959 exposa per primer cop a la Galería Biosca de Madrid, dirigida per qui serà la seva galerista habitual, Juana Mordó, a la sala de la qual presenta exposicions individuals de 1964 a 1974. També li dediquen exposicions la Bertha Schaefer (Nova York, 1965 i 1968) o la Galerie Jacob (París, 1977), a més de reconegudes galeries i institucions espanyoles.