Chordà

Mari Chordà

Amposta, 1942

Mari Chordà és una pintora, poeta i activista feminista catalana. Al marge de les doctrines patriarcals que encara predominaven amb el franquisme, Chordà decideix estudiar a la Escola de Belles Arts de Barcelona, on comença a experimentar amb representacions pictòriques del cos femení. El 1964 –uns anys abans de la revolució de l’art feminista que es produiria als Estats Units a principis dels anys 70 amb artistes com Judy Chicago i Miriam Shapiro– Chordà inicia la seva sèrie Vagines centrant-se en la representació visual de la feminitat des d’una perspectiva fisiològica. El seu estil pictòric canvia radicalment després d’instal•lar-se a París el 1965, s’enriqueix de color en diàleg amb les tendències del nou realisme i el pop art, i tracta temes com la sexualitat i la maternitat, fruit de la seva experiència de l’embaràs. A mitjan anys 60, inspirada per les Nanas de Niki de Saint Phalle, crea innovadores imatges del cos femení, en un estil “no figuratiu”, avançant-se a l’avantguarda feminista de la dècada posterior.

Chordà participà activament en els moviments feministes des de finals dels anys 60. El 1968 fundà el local cultural “El Llar” a la seva ciutat natal. El 1977 fou cofundadora del llegendari Bar-Biblioteca-Feminista “laSal” a Barcelona i de la primera editorial feminista de l’estat espanyol: “laSal Edicions de les Dones”.

La seva obra ha estat exposada a la Tate Modern (Londres, 2015), al Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó, 2006), al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Barcelona, 2019), i a Lo Pati (Amposta, 2017). Forma part de la col•lecció permanent de del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona). També ha publicat diversos llibres de poemes i contes com Quadern del cos i l’aigua amb il•lustracions de Montse Clavé (1978), Locomotora infidel pel passat (1988) i Umbilicals (2000).