Antonio Saura Atarés (Osca, 22 de setembre de 1930 – Conca, 22 de juliol de 1998) va ser un pintor i escriptor expressionista, d’influència surrealista, que va formar part del grup El Paso, grup molt influent de la pintura espanyola de la dècada del 1960. Més enllà de la seva tasca pictòrica, Saura va realitzar un reguitzell de litografies, i il·lustracions per a obres literàries. També va publicar un seguit d’assajos d’art.

Va néixer a Osca el 22 de setembre de 1930. Saura va créixer durant la Guerra Civil Espanyola a cavall de Madrid, València i Barcelona. Empès per una malaltia de llarga durada i amb una formació autodidacta, va començar a pintar i a escriure l’any 1947, força influenciat pel surrealisme;es definia a si mateix “pintor però, sobretot, surrealista”. El 1953 va marxar a París, on va entrar en contacte amb el grup d’André Breton i on va conèixer, també, un llibre que va transformar la seva producció pictòrica: Un art autre, de Michel Tapié, en què es parla de la feina de Jackson Pollock, Wols (Wolfgang Schulze), Jean Dubuffet i Jean Fautrier. Durant aquest temps va seguir fent obres i exposant-les.

Després de la seva estada a París, l’any 1955 va tornar a Madrid i va abandonar el surrealisme, bo i mantenint-ne, però, alguns trets, sobretot en la composició i el gest pictòric: la voluntat de mostrar l’aspecte negatiu i monstruós de l’ésser humà, allò natural, allò violent i insistiu. El 1957, Saura, juntament amb Rafael Canogar, Manuel Millares, Luis Feito, Manuel Rivera, Martín Chirino, Manuel Viola i Pablo Serrano, va formar un grup anomenat El Paso, que es considerarà dipositari de les avantguardes històriques i representant de l’informalisme a Espanya. En aquell mateix any, el grup va fer una exposició a Barcelona a la mostra d’art Otro arte. Allí, Saura va conèixer Antoni Tàpies. Saura seria un membre actiu d’aquest grup del 1957 fins al 1960. El 1964 va arraconar la pintura sobre tela per dedicar-se únicament a pintar sobre paper, i no hi va tornar fins als anys 80.

El pintor aragonès mai no va abandonar la figura humana com a motiu, però sí que la va sotmetre a diverses deformacions i crucifixions, talment com havia fet a París quan va descobrir l’automatisme i l’expressionisme abstracte nord-americà. Un referent important per ell en la seva pintura van ser les obres de Goya, sobretot les pintures negres on, segons diu, s’allibera tot allò que és monstruós. La transició de la figuració cap a l’abstracció el permet de fer-hi aparèixer aquest mateix aspecte, el monstruós, associat de manera conceptual a tot allò irracional, fosc i intangible, i també a una tradició iconogràfica de la pintura espanyola, defensora de la modernitat i crítica amb les resistències culturals que la modernitat va trobar a Espanya i de la qual n’és Goya el màxim exponent. De les resistències i el conservadorisme ideològic, llur màxima expressió en serà el franquisme.

Biografia de l’artista: Antonio Saura

Obres de l'artista

  • Soledad
Tornar
Soledad
1959

Soledad

162 x 130 cm (63.7 x 51.1 in)
Oli sobre tela
Contacte