Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012)[1] fou un pintor, escultor i teòric de l’art català. Fou un dels principals exponents a escala mundial de l’informalisme, i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L’obra de l’artista barceloní gaudeix d’un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

De formació autodidàctica, Tàpies va crear un estil propi dins l’art d’avantguarda del segle XX, en el que es combinen la tradició i la innovació dins d’un estil abstracte però ple de simbolisme, donant una gran rellevància al substrat material de l’obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual que inspira la seva obra, on el suport material transcendeix el seu estat per analitzar d’una manera profunda la condició humana.

L’obra de Tàpies ha tingut una gran valoració en l’àmbit internacional, essent exposada als més prestigiosos museus del món. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els que cal destacar el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983), el Premi Príncep d’Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d’Arts Plàstiques (2003). Com a reconeixement a la seva trajectòria artística el rei Joan Carles I li va atorgar el 9 d’abril de 2010 el títol de marquès de Tàpies.

L’obra d’Antoni Tàpies està dins de la tradició d’aquestes explosions que de tant en tant es produeixen al nostre país i que commouen tantes coses mortes. És autènticament barcelonina amb irradiació universal. Per això mereix tota la meva admiració.

  Joan Miró

Biografia de l’artista: Antoni Tàpies i Puig

Obres de l'artista

  • L’esperit català
  • Sense títol
Tornar
L’esperit català
1974

L’esperit català

29 x 60 cm (11.4 x 23.6 in.)
Pintura, llapis i assemblatge amb roba
Contacte
Tornar
Sense títol
1969

Sense títol

84 x 61.3 cm (33 x 24.1 in.)
Pintura, llapis i collage sobre fusta
Contacte