Varo

Secció següent

Remedios Varo Uranga (Anglès, la Selva, 16 de desembre de 1908 – Ciutat de Mèxic, 8 d’octubre de 1963) va ser una pintora surrealista mexicana d’origen català.

Es formà artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts Academia de San Fernando de Madrid. Era una jove amatent a tot tipus de coneixement. Les seves aptituds artístiques es palesaren ja en els primers dibuixos. A l’Escola de Belles Arts féu moltes amistats: Maruja Mallo, Delhy Tejero, Francis Bartolozzi… Acabats els estudis, se n’anà a París i es matriculà a l’acadèmia de La Grande Chaumière. El 1930 exposà per primera vegada una desena d’obres «molt surrealistes», segons el pintor Florit.

El 1930 es casà amb Gerardo Lizarraga, company d’estudis de Belles Arts i anarquista convençut, perquè el matrimoni li permetia llibertat. El 1932, després de dos anys a París, Remedios es traslladà a Barcelona on l’artista, dedicada a la publicitat, seguia l’estil de l’Art Déco. A Barcelona, entrà en contacte amb els surrealistes catalans i francesos. Freqüentà les associacions artístiques d’avantguarda (ADLAN) i participà en l’Exposició Logicofobista. Des de molt aviat s’interessà pel surrealisme.

L’any 1935 es va separar del seu primer espòs, i va conèixer el pintor Esteban Francés, qui la va introduir al cercle surrealista d’André Breton. Més tard viuria amb Benjamín Péret (tots dos foren tancats pel govern de Vichy en un camp de concentració), Víctor Brauer, Jean Nicolle i Walter Gruen, en una vida sentimental molt agitada. El 1936 conegué el poeta surrealista trotskista Benjamín Péret, arribat a Barcelona amb les primeres Brigades Internacionals; amb ell i Esteban Francés se n’anà cap a París on conegué Leonora Carrington, amb qui mantindria una pregona amistat a Mèxic, i les teories orientalistes de Gurdjieff que l’acompanyarien sempre. En aquests anys provà la tècnica del fumage i s’atansà a l’obra de Víctor Brauer; foren anys de recerca d’estil.

El 1940, ocupat París pels nazis, Remedios Varo s’establí al sud de França. A Marsella embarcà amb Benjamín Péret cap a Algèria i de Casablanca partiren en vaixell a Mèxic on arribaren el gener de 1942. A Mèxic DF es trobà amb els amics mexicans i europeus immigrants al cafè Tupinamba i a la casa de Gabino Barreda. Amb Leonora Carrington molt aviat encetà una forta relació: les dues artistes col·laboraren literàriament i artísticament i compatien somnis i vivències. Foren uns anys difícils en què hagué de treballar per arreu.[2]

L’any 1947 fou un any determinant: trencament amb Péret, decantació artística vers una figuració més personal i nova relació amb Jean Nicolle. Durant 1947 i 1948 visqueren junts a Veneçuela on el seu germà treballava per al Ministeri de Salut Pública (epidemiologia). Remedios Varo començà a fer dibuixos d’insectes per als estudiants. La minuciositat d’aquest treball influiria en la seva obra posterior pel detallisme i l’ús de complicats aparells científics.

De tornada a Mèxic, començà a dedicar-se intensament a la pintura. Formà nova parella amb Walter Gruen qui seria el seu darrer marit. Ell l’animà perquè deixés la publicitat i es dediqués íntegrament a la pintura. Durant els anys 50 conegué l’èxit. A Mèxic l’artista consolidà el seu estil peculiar que reflecteix un món harmoniós i rebutja tot el que és morbós i violent. A les seves obres creà un món propi de personatges irònicament metafòrics, el rostre dels quals tenen una semblança al seu. El 1957 viatjà a Europa i es retrobà, per última vegada, a Hendaya amb la seva mare.

Aquesta artista, interessada en les ciències ocultes i la bruixeria, en els beuratges màgics i les plantes al·lucinògenes, mística seguidora de teories orientalistes, palesà a les seves obres aquestes referències esmentades. El 8 d’octubre de 1963 morí sobtadament i es parlà de suïcidi. Molt aviat s’organitzaren exposicions retrospectives: 1964, 1971, 1983 i 2000.

Les influències de les seves obres ens remeten a El Bosco, El Greco, Goya i Leonora Carrington. Iconogràficament, les dones esdevenen protagonistes, representades com uns éssers fantàstics i sorprenents per la seva individualitat, serenor i saviesa: dones independents, segures de sí i, de vegades, iròniques.

Biografia de l’artista: Remedios Varo