Tornar
Generació Agredolça | Juan Francisco Rueda
27/10 – 11/11/2022
«Generació agredolça» és un projecte expositiu grupal que, comissariat per Juan Francisco Rueda, aglutina alguns dels grans noms d’una nova generació d’artistes nascuts entre els anys vuitanta i els anys noranta del segle XX. Julio Anaya Cabanding, Ana Barriga, Imon Boy, Ela Fidalgo, Bel Fullana, Gala Knörr, Rafa Macarrón, Cristina de Miguel, Vanessa Morata, Adriana Oliver, Marria Pratts, Juan de la Rica, Miguel Scheroff, juntament amb alguns dels seus màxims referents, com són Matías Sánchez, Javi Calleja i Edgar Plans, estableixen nombroses connexions entre ells, reflecteixen les inquietuds d’aquesta generació i en construeixen un retrat polièdric.
Resulta innegable que part dels pintors i pintores que ara tenen entre 25 i 35 anys comparteixen un «aire de família» estilístic i un imaginari de caràcter popular i globalitzat. Al marge d’altres desenvolupaments de la pintura en l’actualitat, com ara formulacions al voltant de la metapintura, aquests i aquestes artistes tendeixen a una iconografia sense fronteres, i comparteixen unes preocupacions existencials que s’esmunyen sota un imaginari que, en general, ens trasllada al món digital i a l’era d’internet. La figuració és un registre irrenunciable, des d’un grau d’iconicitat extrem fins a la sígnica. En paraules del comissari, comparteixen una manera d’estar en el món: «Incorporar en aquest relat els conceptes “generació del mil·lenni” i “generació Z” resulta imprescindible. […] les seves poètiques són, més que en el cas d’altres artistes del mateix arc cronològic, efecte i il·lustració de qüestions de caràcter social i estètic concernents a la seva contemporaneïtat, definitòries d’aquests marcs generacionals».
L’exposició permet intuir com l’agredolç es materialitza en una pintura atractiva, profundament cromàtica, aparentment vitalista, però que conté un malestar i una gran càrrega d’incertesa, i pot conformar un retrat d’època o sociològic, atès que moltes obres poden ser considerades documents socials i al·legories iròniques d’aquest temps. En molts casos, la figuració introdueix debats capitals, com el transhumanisme, l’empoderament de la dona, la projecció i la construcció de la identitat o la relació individu-comunitat. Així mateix, cal destacar com la representació del cos, especialment el femení, pren una importància indiscutible en les obres de Cristina de Miguel, Bel Fullana i Ela Fidalgo. A més a més, «Imon Boy, Knörr, Barriga, Morata o Oliver evidencien unes figuracions tremendament personals, amb més o menys candidesa, però, en general, amb un rerefons àcid i conflictiu, que remeten a diferents qüestions», puntualitza Juan Francisco Rueda, com el mem, la viralització de les imatges, l’hedonisme o els hàbits socials. D’aquesta manera, si bé la peça de Vanessa Morata, amb la seva representació d’interiors domèstics profundament pop, plens d’objectes i d’imatges artístiques, està estretament lligada a les mitologies populars i al culte a l’art actual, en el díptic d’Adriana Oliver trobem ecos d’una figuració pop que detona la memòria i les vivències, activant ressorts al voltant de la família. Juan de la Rica incorpora l’organicisme d’algunes avantguardes històriques, i també exemplifica l’enunciació del surrealisme pop. Rafa Macarrrón, que ens dona la benvinguda amb l’obra Playa, evidencia un univers personal i intransferible, travessat per un imaginari icònic, per esquematitzat o resumit, en el qual afloren la fantasia i certes ressonàncies paisatgístiques. La sígnica i l’estil esquemàtic també són elements essencials en la pintura de Marria Pratts, una artista que fa temps que du a terme una hibridació entre el fet pictòric i altres disciplines. Justament, en el treball pictòric de Barriga emergeix l’evocació de l’escultura, àmbit d’anada i tornada per a ella. Així mateix, podem trobar el coneixement i la citació de la història de la pintura en les peces de Julio Anaya Cabanding i Miguel Scheroff, els quals, a més de dialogar entre ells, ofereixen noves i reveladores mirades a les icones de l’art.
Al costat dels creadors esmentats, hi ha uns referents, unes figures que ja van polsar algunes tecles i van trobar solucions que la generació més jove ha assumit com a essencials. Són artistes d’una innegable transcendència i èxit internacional, com ara Edgar Plans, Javi Calleja o Matías Sánchez, els quals anuncien aquest territori de la pintura actual cartografiat pel comissari Juan Francisco Rueda.
Fundación Carlos de Amberes
Claudio Coello, 99
28006 Madrid
De dilluns a divendres: de 10 a 20h
Dissabtes: d’11 a 14h i de 17 a 20h
Diumenges i festius: d’11 a 14h