- Paris

Un homenatge a Pierre Matisse

Mayoral presentarà una exposició en homenatge al galerista Pierre Matisse i la seva relació amb els artistes espanyols. Comissariada per Elise Lammer, la mostra reuneix obres de Miró, Millares, Saura, Rivera, Canogar i Tàpies.
Secció següent

Un homenatge a Pierre Matisse

Mayoral presenta una exposició que ret homenatge a Pierre Matisse, un dels marxants d’art modern més importants del món, i mostra com va permetre a certs artistes de les avantguardes espanyoles de la postguerra imposar-se per tot Europa i als Estats Units. Aquesta mostra, comissariada per Elise Lammer, reuneix 6 obres de Miró, Millares, Saura, Rivera, Canongar i Tàpies que van pertànyer a Pierre Matisse.

Als anys 1930, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola i per l’accés de Hitler al poder a Alemanya, nombrosos artistes, galeristes, conservadors i intel•lectuals europeus emigraren cap a d’altres països d’Europa i cap als Estats Units (principalment a Nova York), obrint així la via a les avantguardes internacionals. Entre ells hi havia Pierre Matisse, el fill petit d’Henri Matisse. La galeria que portava el seu nom, inaugurada el 1931 al 17è pis del Fuller Building, 41 East 57th Street a Nova York, fou la seu de més de 310 exposicions fins que va morir el 1989.

 

Pierre Matisse i Joan Miró, una relació exemplar que durà 50 anys ans

 

Pierre Matisse i Joan Miró es van conèixer el 1930, gràcies a un vell amic de Miró, el marxant d’art parisenc Pierre Loëb. En una època en què el món mirava als Estats Units amb cobejança , Miró, que aleshores tenia 40 anys i una carrera en ple apogeu, veia en el jove Matisse l’ocasió de conquerir un nou territori, així com la possibilitat de canalitzar i mediatitzar l’acollida de la nova pintura espanyola per la crítica americana. Pierre Matisse exposa Miró a partir de 1932, i li organitzà unes 35 exposicions individuals, des de 1933 (amb un catàleg amb prefaci d’Ernest Hemingway) fins a la seva mort, el 1983.
 

«Us he de dir com n’estic d’emocionat per l’entusiasme i el coratge amb què organitzeu aquesta exposició que, i aquí no es tracta de ser modest, podrà tenir, impulsada per un home d’acció i clarivident com vós, un gran ressò.»
– Carta de Joan Miró a Pierre Matisse ( 16 de novembre de 1936)

 
La relació exemplar que va unir Pierre Matisse i Joan Miró va durar 50 anys, la qual els va permetre escriure el seu propi capítol de la història de l’art i al mateix temps, afirmar la presència internacional dels representants de l’art informalista espanyol als Estats Units. Si Matisse va jugar un paper essencial en l’èxit institucional de Miró a Amèrica —especialment mitjançant la seva primera gran retrospectiva al MoMA (1941)— Miró, un dels inspiradors de l’art informal espanyol als Estats Units, va fer servir el seu renom per a promoure l’obra dels membres del grup El Paso a l’altra banda de l’Atlàntic.
 

«Four Spanish Painters» una exposició a la Galeria de Pierre Matisse que anuncia les del MoMA i del Guggenheimm

 
El març de 1960, seguint els consells de Miró, Matisse va reprendre l’exposició barcelonina del grup El Paso, i va exposar obres de Millares, Canogar, Rivera i Saura. «Four Spanish Painters» va cridar l’atenció de la premsa novaiorquesa, marcant el tret de sortida de la carrera de diversos dels seus membres als Estats Units, abans de les grans exposicions col•lectives al MoMA («New Spanish Painting and Sculpture», 1960) i del Guggenheim («Before Picasso, Ater Miró» 21, 1960), que van confirmar la importància de l’obra del grup.

Marxant compromès —va ser detingut per la policia espanyola en plena guerra per haver passat la frontera amb diners destinats a pagar una tela a Miró— va jugar un paper considerable de cara al públic americà per la defensa de la nova pintura espanyola, que expressava els traumes de la postguerra i l’angoixa induïda per la dictadura franquista.

Pierre Matisse va ser molt proper als seus artistes tal com demostra l’abundant correspondència epistolar que hi va mantenir. Alguns fragments d’aquestes cartes acompanyen la documentació seleccionada dins del marc de l’exposició.
 

«Personalment, trobo que només hi ha una manera de ser marxant d’art, i és sent amic dels seus pintors.» – Pierre Matisse

 

LA La COMISSÀRIA DE L’EXPOSICIÓ

 

Elise Lammer (nascuda a Lausana, viu i treballa a Basilea) diplomada en Belles Arts a Barcelona , és titular d’un MFA en comissariat d’exposicions pel Goldsmiths College de Londres.

És curadora d’#ArtTaaalkssss, una sèrie de conferències setmanals de l’Institut Kunst de Basilea, on també fa classes. Com a curadora per a la fundació La Becque/ Residència d’artistes a La Tour-de-Peilz, una residència d’artistes situada a la vora del llac Léman, s’ocupa des del 2018 d’un jardí que acull un programa d’intervencions artístiques en homenatge a Derek Jarman.
Des de 2015 dirigeix l’Alpina Huus, una plataforma de recerca que explora la performance i la seva relació amb la noció de domesticitat, actualment en residència a l’Arsenic, Centre d’arts escèniques contemporànies a Lausana.

Com a artista, comissària d’exposicions i autora, ha participat en exposicions en institucions i galeries internacionals, especialment al mumok, a Viena; al Centre Culturel Suisse, a París; al Garage Museum of Contemporany Art, a Moscou; a l’Istituto Svizzero di Roma, a Roma; al MAMCO, a Ginebra; al Schinkel Pavillon, a Berlín; al Ghoethe Institut, a Pequin i a Hong Kong; al MCBA, a Lausana. Col•labora regularment al magazín Mousse.