Dalí. Ultralocal / Ultraglobal

Dalí. Ultralocal / Ultraglobal

Mayoral presenta una exposició monogràfica dedicada a Salvador Dalí (Figueres, 1904 – 1989), que consta d’una acurada selecció de vint-i-vuit obres de l’artista. Les peces són testimoni dels seus vincles amb el paisatge de Cadaqués i amb les tradicions més properes, les quals són alhora creadores de noves idees i noves formes. La mostra compta amb la col·laboració de Chus Martínez, que n’ha escrit l’assaig. 

Tant en l’artista com en l’obra de Salvador Dalí, que fou artífex del gran canvi de paradigma artístic de la contemporaneïtat, hi ha fortes premonicions de situacions que conformen el nostre present. En efecte, com ens fa notar Chus Martínez: «la seva obsessió per l’autogeneració, la seva insistència a mantenir una ambivalència en la lectura i la interpretació de gènere i sexualitat, una identitat no binària, el seu interès per comprendre processos de la vida des de l’art i en companyia de la ciència, el seu interès per aprofundir en la cultura vernacla i manifestar-la en la seva obra i en la seva vida…». El propi artista manifestava que cal provocar confusió sistemàticament, ja que això allibera la creativitat: «Tot el que és contradictori crea vida». I és aquesta ambivalència la que ens captiva, ens atrapa i ens interessa enormement també avui.

Dalí va un pas més enllà, ja que, si bé veiem l’obra aquí, a la sala d’exposicions, «no és forassenyat pensar que l’obra podria trobar-se en el cor d’un bosc o erigir-se davant nostre en una platja de Cadaqués. Quan som davant de la seva obra, Salvador Dalí ho vol tot de nosaltres, vol que deixem que els nostres sentits i els sentirs de l’obra flueixin junts sempre» (Chus Martínez).

D’entre la selecció de peces, destaquem Étude pour la Madonna de Port Lligat (Estudi per a La Madonna de Port Lligat) (1949), un estudi de la primera versió de l’obra que Dalí realitzà de La Madonna de Port Lligat i que ja revela gran part de la iconografia clau de la monumental obra posterior. Per crear aquesta obra Dalí s’inspirà en les pintures religioses renaixentistes, particularment en Piero della Francesca. Gala apareix al centre, asseguda com una Madonna, i el nen Jesús nu sembla surar en l’espai sobre un pa; al fons s’entreveu el paisatge i les illes de Portlligat. Altres obres destacades són els paisatges antropomòrfics Primavera i Tardor, ambdós datats circa el 1950, on la presència dels elements de natura, vida-mort, plenitud-decadència… ens demostren també com Salvador Dalí entén que l’art, en tant que creació, és el lloc idoni per qüestionar assumptes sobre l’origen de la vida i la intel·ligència.

« Saber mirar és una manera d’inventar. »
Salvador Dalí

Una altra de les obres en què Dalí utilitzà la seva personal iconografia fou Destino, étude de personnages (c. 1945), un dibuix preparatori dels que realitzà l’artista per a la pel·lícula de Disney. L’Empordà torna a ser-hi present i acompanya els personatges en el seu el procés creatiu. La pel·lícula va utilitzar els treballs de Dalí com a punt de partida i s’estrenà finalment el 2003.

Acompanyen aquesta selecció de dibuixos un seguit d’objectes i fotografies de l’artista.