- En línia

Luis Feito i París (1959 – 61)

Luis Feito fou un dels artistes clau de l’art de postguerra espanyola i europea. La seva partença a París a mitjans de la dècada dels cinquanta, el convertí en un dels artistes espanyols més connectat amb el que succeïa a Europa.
    Secció següent

    Luis Feito fou un dels artistes clau de l’art de postguerra espanyola i europea. La seva partença a París a mitjans de la dècada dels cinquanta, el convertí en un dels artistes espanyols més connectat amb el que succeïa a Europa.

    Després de la seva primera exposició a la galeria Arnaud de París el 1955, va presentar-hi diferents individuals de forma regular fins al 1974. En paral·lel, als anys seixanta Luis Feito exposà en d’altres galeries d’art franceses, com la galerie Grange de Lió o la galeria Argos de Nantes, a més d’altres parisenques, com La Pochade, Steel o Regards, més recentment.

    Va participar a la mostra «13 peintres espagnols actuels», que es va presentar al Musée des Arts Décoratifs els mesos de maig i juny de 1959. El catàleg publicat incloïa un text de Jacques Guérin com a conservador en cap del museu. Les obres que van constituir aquesta exposició van ser el punt de partida per organitzar una mostra més ambiciosa que, incrementant el nombre d’artistes i d’obres, va recórrer les principals capitals europees.

    El mateix any va tenir lloc la I Biennal de París, en la qual Luis Feito va rebre un premi de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), a través de l’oficina de representació a París d’aquesta universitat, que li va permetre participar en una exposició un parell d’anys després. La biennal parisenca —que es va celebrar del 2 al 25 d’octubre al Musée d’Art Moderne de París— fou impulsada per André Malraux durant la seva època com a miniinistre de Cultura de França, amb l’objectiu d’incloure aquesta ciutat al circuit d’art contemporani internacional, promovent artistes de 20 a 35 anys. Aquella primera edició va comptar amb la presència de 25 països i Feito, que era considerat francès, fou un dels joves participants més destacats juntament amb artistes com Yves Klein, Jean Tinguely o David Hamilton, entre d’altres.

    La importància del factor lumínic en la seva obra fou fonamental. En paraules del prestigiós crític i historiador de l’art francès Pierre Restany, reproduïdes a l’assaig de 1959 «Feito: Le lyrisme castillan et la tradition mysthique», la poètica de l’obra de Feito radica en el tractament de la llum en la composició del quadre: ‘‘És evident que la imaginació de l’espai és determinant en l’obra de Feito. Tots els elements pictòrics, començant per la matèria i el color, hi estan sotmesos. […] La llum, sobretot, és una certa condició d’espai i no un valor cromàtic’’. Aquesta cuidada valoració de la llum fou, sens dubte, un factor diferenciador respecte d’altres artistes de l’art autre.

    El 1985 fou nomenat Oficial de l’Orde de les Arts i les Lletres de França, i el 1993 en fou nomenat Comendador.

    LES OBRES

    186 B

    Oli sobre tela
    130 x 162 cm