Canogar

Rafael Canogar

Toledo, 1935

Rafael Canogar és pintor i escultor. Va interessar-se per la pintura de ben jove i va estudiar l’art abstracte gràcies a Daniel Vázquez Díaz, que li va permetre conèixer les avantguardes i l’obra d’artistes com Miró, Picasso o Braque. S’inicià en l’abstracció el 1955 —any en què exposà a París i a la Biennal Hispanoamericana de Barcelona—-, i realitzà obres informalistes, marcades per un esperit rebel i espontani, amb predomini de les textures matèriques i rugoses i de les tonalitats blanques, negres, grises i marronoses. L’any 1957 fou cofundador del grup El Paso a Madrid i defensà l’apertura de l’Espanya franquista en l’àmbit internacional.

El 1956 va participar a la Biennal de Venècia, on repetí el 1958 i en les edicions de 1962 i 1968 amb sala especial; el 1958, a la Biennal d’Alexandria, i a la «Pittsburgh International Exhibition of Contemporary Painting and Sculpture». Va alternar exposicions a la galeria l’Attico de Roma amb mostres col·lectives de gran rellevància internacional, com ara «Four Spanish Painters» a la Pierre Matisse Gallery de Nova York el 1960, i d’altres individuals. El 1963, decidí centrar la seva creació en una nova tècnica narrativa de crítica política i social inspirant-se en les imatges dels mitjans de comunicació, si bé tornà a l’abstracció una dècada més tard, el 1975, durant un cert període.

Ha rebut nombroses distincions al mèrit artístic. La seva obra és present en museus de gran prestigi internacional i en col·leccions particulars d’arreu del món.