René Magritte

Lessines, 1898 – Brussel·les, 1967

René Magritte fou un pintor belga, figura principal del moviment surrealista en aquest país i del realisme màgic.

L’origen dels temes de Magritte té un punt de partida intel·lectual: el pintor se centra en la reflexió sobre situacions comunicatives concretes i les paradoxes entre la percepció i representació de la realitat. Per a Magritte, el llenguatge i la imatge pertanyen a sistemes regits per lleis particulars que no emmirallen la realitat, sinó que la substitueixen: el desconcert de l’espectador serà una constant en tota la seva carrera. Hàbil i meticulós en la seva tècnica, és notable per obres que tenen juxtaposició d’objectes comuns en contexts poc habituals, donant així un nou significat a les coses familiars. Aquesta juxtaposició es denomina sovint realisme màgic, del qual Magritte és el màxim representant.

L’any 1973, l’alemany Uwe M. Schneede va classificar l’obra del pintor belga en sis grups temàtics: els quadres de temes detestivescs, els collages, els lingüístics, els quadres dins del quadre, els que tracten la metamorfosi, i els combinatoris.

Biografia de l’artista: René Magritte