Adriana Oliver
Barcelona, 1990
Adriana Oliver és coneguda pels seus retrats plans, d’inspiració pop, d’homes i dones sense rostre, que s’inspiren en fotogrames de pel·lícules dels anys 1950 i 1960. Les seves figures, que pinta en blocs de color apagats i delimita amb gruixuts contorns negres, manquen d’individualitat, ja que l’artista les redueix als significants de la masculinitat i la feminitat tradicionals. Oliver es va iniciar en la fotografia abans de passar a la pintura, que considera més adequada per als matisos narratius. Amb el seu estil sobri i inquisitiu, convida els espectadors a reflexionar sobre com es construeix el gènere.