Manuel Rivera
Granada, 1927 – Madrid, 1995
Manuel Rivera fou un artista espanyol que, després d’un primer període figuratiu en què realitzà retrats i pintures murals per encàrrec, s’inicià en l’abstracció amb unes pintures matèriques. El 1956, any que viatjà a París, va fer el salt a les característiques malles metàl·liques, primer subjectades per marcs de fusta i posteriorment d’alumini. Més endavant, incorporà un tauler de fusta amb uns pivots que servien de suport per a les malles metàl·liques. Preocupat pels conceptes d’espai i llum, va afegir espais buits entre les malles, el color començà a aparèixer i la seva obra adquirí un caire més constructiu gràcies a la superposició i la creació de volums.
Fou membre cofundador del grup El Paso el 1957, que defensà l’apertura de l’Espanya franquista en l’àmbit internacional. Va participar a la Biennal de São Paulo de 1957, a la Biennal de Venècia de 1958 i a la col·lectiva del Musée des Arts Décoratifs de París el 1959. El 1960 va prendre part en les tres grans mostres programades a la ciutat de Nova York: «New Spanish Painting and Sculpture» al MoMA, «Before Picasso; After Miró» al The Solomon R. Guggenheim Museum i «Four Spanish Painters: Millares, Canogar, Rivera, Saura» a la Pierre Matisse Gallery. La galeria Pierre Matisse, que representà l’artista, acollí dos individuals seves durant la dècada dels anys seixanta. A més, va participar a les exposicions organitzades pel Carnegie Institute de Pittsburgh els anys 1961, 1964 i 1967.
A partir de 1967 va iniciar una nova etapa pictòrica amb gran influència de l’art oriental i una intensificació del color, i realitzà nombroses exposicions tant individuals com col·lectives. Va rebre molts reconeixements, com el Premio Internazionale per la Pittura de Lissone, i la seva obra forma part del fons de museus i col·leccions de gran prestigi internacional.
Imatge en capçaleres:
Manuel Rivera a la exposició El Paso después de El Paso a la Fundación Juan March, 22.01.1988. Courtesy Archivo fotográfico de la Fundación Juan March.