Ètica i estètica: Miró/Artigas
Ètica i estètica: Miró/Artigas
Inauguració: Dijous 18 de gener, 19.00h
La Galeria Mayoral es complau a presentar l’exposició “Ètica i Estètica: Miró/Artigas”, comissariada per l’expert en l’obra de Joan Miró, Robert Lubar Messeri, i composta per una selecció de trenta obres realitzades per l’artista surrealista Joan Miró, el ceramista Josep Llorens Artigas, i el fill d’aquest, Joan Gardy Artigas.
Entre les obres en exposició, destaquen les ceràmiques de Miró/Artigas Vase (Gerro) (1941-46), on Miró va començar a concebre les seves figures en un nou format espacial per recórrer els contorns del vas, i Personnage terre rouge (Personatge terra vermella) (1945), la forma de qual suggereix un arc natural o un portal fet per la mà de l’home, així com el guaix de Joan Miró Femme (Dona) (1973), un dibuix en què, com en les obres ceràmiques, experimenta amb noves formes artístiques a fi de crear un diàleg entre formes i colors.
Es tracta de la primera exposició organitzada en una galeria des de 1964 que té la voluntat de destacar la col·laboració simbiòtica, fructífera i dilatada entre dos grans artistes; una col·laboració que va marcar les seves respectives trajectòries i gràcies a la qual van “conquerir un lloc en la història de l’art a partir de la realització dels seus emblemàtics murals i escultures, els quals segueixen tenint un simbolisme cívic i artístic de gran vigència i rellevància”, tal com expressen els directors de la galeria.
Amb motiu de l’exposició, s’ha editat un catàleg que inclou textos del comissari, Robert Lubar Messeri; dels mateixos artistes, Joan Miró i Josep Llorens Artigas; del ceramista Edmund de Waal, i d’altres experts en el procés creatiu de Miró i Artigas, como són Georges Raillard, Jacques Dupin, Joan Gardy Artigas i William Jeffet. Per a la realització d’aquest projecte ha estat imprescindible la col·laboració de la Fundació Josep Llorens Artigas (Gallifa), de la Successió Miró (Palma de Mallorca), de la Fundació Joan Miró (Barcelona), del Musée Zervos (Vézelay) i del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
L’any 1938, durant el seu exili a París, Joan Miró havia expressat la voluntat d’experimentar amb noves tècniques artístiques “més enllà del cavallet”. Uns anys més tard, tal com testifiques les seves notes de 1942, Miró uneix la ceràmica amb les tradicions populars de Mallorca, la seva terra d’acollida durant la Segona Guerra Mundial. Aquell mateix any, l’artista visita el seu amic de joventut, el ceramista Josep Llorens Artigas a Barcelona, trobada que dóna inici a una col·laboració artística de més de quatre dècades. Les creacions conjuntes de Miró i Artigas trenquen per sempre amb la tradició ceràmica associada al “vas i plat”, i donen lloc a un nou univers expressiu de figures fantàstiques i grotesques. Ambdós artistes treballen per adaptar el simbolisme mironià a un nou mitjà que els ofereix un ventall de possibilitats expressives noves. D’una banda, Miró experimenta amb els volums, afegint buits i protuberàncies a les seves figures, i desenvolupant una estètica que recorda l’art primitiu. De l’altra, l’erosió i petrificació pròpia d’aquesta tècnica mil·lenària, que Artigas domina amb mestria, dota les figures d’un ric acabat matèric que evoca les restes arqueològiques d’una civilització perduda.
La col·laboració entre Miró i Artigas s’articula entorn a l’experimentació de la ceràmica com a vehicle expressiu, nega qualsevol possibilitat de dur a terme un art decoratiu i centra els seus esforços a cristal·litzar les seves conviccions ètiques a través d’una tècnica històricament relegada a la categoria d’artesania. En paraules del comissari de l’exposició, Robert Lubar Messeri: “El desig que [Miró] havia expressat d’apropar-se a les masses, una actitud que compartia amb Artigas, es va materialitzar amb l’execució del seu primer mural. (…) Bo i sondejant les profunditats de la civilització humana, des de les tradicions populars, l’arquitectura medieval i l’art mural fins a l’art públic contemporani, Miró i Artigas van traçar un arc temporal entre el passat remot i el present immediat”.
Sobre els artistes
Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892 – ídem, 1980) és considerat el gran revitalitzador de la ceràmica en l’art occidental, disciplina en la qual va experimentar amb innumerables tècniques, esmalts i colors. Va conèixer Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983) quan tots dos estudiaven a l’Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona. A partir de 1942 ambdós artistes iniciaren una llarga i fructífera col·laboració que culminaria en la realització de grans projectes, com ara els murals de la UNESCO a París (1957), el Laberint Miró de la Fundació Maeght (1961-1981) i el mosaic de l’aeroport de Barcelona (1970). L’any 1958 van rebre l’International Guggenheim Award.
A partir de 1953-54, el binomi Miró/Artigas va començar a comptar amb la col·laboració de Joan Gardy Artigas (Boulogne-Billancourt, 1938), fill de Josep Llorens Artigas. Algunes obres emblemàtiques són el Mosaic Miró al Pla de l’Os, a les Rambles de Barcelona, i l’escultura Dona i ocell (1981-82), situada al Parc de Joan Miró, també a Barcelona.
Sobre el comissari
Robert Lubar Messeri és professor titular de l’Institute of Fine Arts de la New York University, director de la Càtedra Miró a la Universitat Oberta de Catalunya, i director de l’International Miró Research Group. Expert en art modern francès i espanyol, el professor Lubar és un especialista reconegut internacionalment en l’art de Joan Miró i forma part del patronat de la Fundació Joan Miró a Barcelona.