L’espai dels somnis

L’espai dels somnis

L’exposició ha estat comissariada per l’expert Vicenç Altaió i compta amb la participació del cineasta Albert Serra; del comissari artístic, Hans Ulrich Obrist; de la directora dels Museus Dalí , Montse Aguer; de la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, i del consultor cultural, Llucià Homs.

La voluntat de l’exposició és endinsar-se en el món dels somnis, un element essencial en la dimensió humana, tal i com han reflectit els grans escriptors, filòsofs i científics al llarg de la història. D’altra banda, han estat i continuen sent fonamentals també en el procés creatiu dels artistes. És aquest el fil conductor d’aquest projecte: com interpreten els somnis els artistes, en quin grau són rellevants per a la seva obra, quantes maneres distintes hi ha de portar el somni o els somnis a les arts. L’exposició parteix de dues obres literàries: Trajectoire du rêve (1938), com a origen de la incursió de l’oníric i fantàstic en el món de  l’art, i Dreams (1999), com a constatació de la prevalença dels somnis en la contemporaneïtat.

En paraules del comissari  Vicenç Altaió: “L’exploració comença amb el canvi de paradigma artístic que es va dur a terme després de la Primera Guerra Mundial. Dadà, nascut a les barricades de l’art contestatari, al cabaret, en el submón popular i grotesc, s’encarà amb violència i joc arbitrari contra la regla dels bons costums. La realitat representada no podrà ser mai més harmònica, ni portar a l’engany; i l’art, descregut dels grans valors, desertava de l’acadèmia i del cànon.”

El somni es convertí en un gran pou des del qual viure subjectivament una realitat altra, una aventura radicalment individual i de grup d’avantguarda que participava de l’exploració del món interior i que despertà, amb la poesia de font irracional i dels instints, i de la ciència que estudia el mite, una revolta contra l’harmonia i l’idealisme. Del somni, se n’extreien les formes i el mètode, tal com il·lustra l’obra dels artistes en exposició:

Dalí, Picasso, Miró, Magritte, Calder, Domínguez, Chagall, Tàpies, Duchamp, Hamilton, Ponç i Brossa.

Catàleg de l’exposició

Sense distinció entre el codi visual i el codi textual, amb un llibre que serà presentat quan la mostra s’inauguri a Barcelona, l’exposició segueix el camí d’exploració que van representar el llibre-aplec d’André Breton, Trajectoire du rêve, del 1938 (amb somnis escrits i pintats per diversos artistes), i els poemes i collages fotogràfics d’Hugnet aplegats sota el títol significatiu de La sèptieme face du dé (1936), amb coberta de Duchamp. A més de l’assaig d’Altaió, s’hi recull un diàleg amb el reconegut crític d’art Hans Ulrich Obrist, que juntament amb Francesco Bonami, va aplegar a Dreams una nova generació d’artistes amb motiu del projecte presentat a la Biennal de Venècia al tombant de segle XX, el 1999. Un epíleg del cineasta i filòleg  Albert Serra clou el catàleg editat per a l’ocasió.