- Barcelona

Saura en el seu context

Aquesta exposició, que compta amb la col·laboració d’Enrique Juncosa, presenta sis obres molt característiques del treball d’Antonio Saura (1930-1998), un dels artistes espanyols més destacats del segle XX, en diàleg amb sis peces més d’artistes que foren coetanis seus: Eduardo Chillida, Juana Francés, Manolo Millares, Joan Miró, Antoni Tàpies i Manolo Valdés. Tots ells van reprendre el fil conductor rupturista de les avantguardes anteriors a la Guerra Civil i van afegir a aquell ideari una voluntat de compromís polític. Les obres presentades comprenen el període de 1959 a 1990.
Secció següent

Saura en el seu context

Saura amb Chillida, Francés, Millares, Miró, Tàpies i Valdés

 

Aquesta exposició, que compta amb la col·laboració d’Enrique Juncosa, presenta sis obres molt característiques del treball d’Antonio Saura (1930-1998), un dels artistes espanyols més destacats del segle XX, en diàleg amb sis peces més d’artistes que foren coetanis seus: Eduardo Chillida, Juana Francés, Manolo Millares, Joan Miró, Antoni Tàpies i Manolo Valdés. Tots ells van reprendre el fil conductor rupturista de les avantguardes anteriors a la Guerra Civil i van afegir a aquell ideari una voluntat de compromís polític. Les obres presentades comprenen el període de 1959 a 1990.

Antonio Saura, com a membre cofundador del grup El Paso, l’estètica del qual va ser descrita com a «informalista», compartia la pintura gestual i matèrica, de tonalitats fosques i molt sovint negres, que també va desenvolupar-se en països com ara França i Itàlia, en paral·lel a l’expressionisme abstracte nord-americà. Les exposicions del col·lectiu El Paso, tot i la curta història del grup, van tenir un gran impacte, i els seus membres van rebre de seguida un important reconeixement internacional. Artistes com Antoni Tàpies o Eduardo Chillida no van participar del grup, si bé compartien l’ideari de compromís polític, talment com Joan Miró, qui des d’anys abans de la Guerra Civil fou capdavanter en la denúncia de la situació política i social.

Saura incorporà un sentiment d’urgència, de dinamisme, de fragilitat i d’inestabilitat a la tradició de l’art europeu, a través de les seves pinzellades expressives i ràpides. L’obra Ecorché 1 (1985), pertany a una sèrie sobre homes escorxats, un gran nombre de rostres despersonalitzats, que, com afirma Juncosa: «tal vegada es refereixin, d’una manera al·legòrica, a la vida sota la dictadura i, en general, a la condició humana.» Saura va treballar en grans sèries que es van estendre al llarg de la seva trajectòria, entre les quals destaquen Crucifixiones (Crucifixions), de la qual a la mostra es presenten dos exemples notables dels anys seixanta; Multitudes (Multituds), sèrie a la qual pertany Metamorfosis (Metamorfosi) (1985), una altra obra de l’exposició; o nombrosos retrats, com els que també es poden veure a la mostra. De fet, els retrats del monarca Felip II formen una sèrie en si mateixa, com els conegudíssims retrats de Dora Maar i Brigitte Bardot, o les versions del cèlebre gos de Goya.

A «Saura en el seu context» també s’hi exposen obres de tots els artistes citats inicialment: Manolo Millares, Juana Francés, Eduardo Chillida i Antoni Tàpies, i d’aquesta manera s’explica quin era el context en el qual va treballar l’artista. A més a més, també s’hi pot veure una obra dels anys setanta de Joan Miró, La pierre philosophale (La pedra filsosofal) (1975), així com una pintura de Manolo Valdés, El Cardenal Fernando de Guevara (1986), una versió d’un quadre del Greco. Valdés és una figura destacada de l’art pop espanyol, que, com el d’altres països europeus, té un contingut polític que no se sol trobar en les estètiques nord-americanes relacionades.